ELS ORÍGENS

FESTA DE LA FIL·LOXERA

La Festa de la Fil·loxera va començar amb un primer animal fantàstic de foc, però la primera fil·loxera aviat es va veure acompanyada d’altres elements, els pagesos, els ceps, els gegantons… fins esdevenir la festa més representativa de Sant Sadurní, una celebració que tots els sadurninencs es poden fer seva perquè s’hi agermanen la història, la tradició i el Sant Sadurní d’avui.

Els orígens

El naixement de la Festa de la Fil·loxera s’ha de situar en el context de l’impuls que, a partir del 1979, els ajuntaments democràtics de Catalunya van donar a la recuperació de les festes i tradicions populars. La redescoberta del carrer com a espai de festa va fer possible que al llarg dels anys vuitanta molts municipis recuperessin festes de carrer com el Carnaval o que estrenessin gegants, dracs i colles de diables, entre altres elements de la cultura popular.

Un altre aspecte a tenir present és la tradició de les festes de foc, com els diables o els dracs, arreu del Penedès, una de les comarques catalanes on hi ha més riquesa i varietat d’aquests elements. A Sant Sadurní aquesta tradició no hi era, però això tampoc va suposar un problema, ja que va permetre que hi naixés i es consolidés una celebració al voltant d’un esdeveniment històric, la plaga de la fil·loxera, que, en néixer des de zero, es va poder desenvolupar lliurement sense cap mena de condicionant.

En aquest mar va sorgir a Sant Sadurní la idea de crear un element de foc que pogués ser representatiu de la vila, i es va proposar que aquest animal fos una fil·loxera. Era una novetat exclusiva en el panorama del bestiari fantàstic català, i a més un animal molt vinculat amb la història de Sant Sadurní d’Anoia, si bé en aquells moments la mateixa existència de la fil·loxera i del que havia suposat per Sant Sadurní eren poc conegudes per les noves generacions.

La proposta es posar en marxa quan la Comissió de Fires, l’organisme responsable de les principals diades festives locals, les Fires i Festes que es fan a començament de setembre, va posar-se en contacte amb el col·lectiu artístic local El Taller. Aquest va ser el grup de gent que, amb l’aportació de diversos voluntaris, no només va construir la fil·loxera, sinó que des del primer any va plantejar algunes de les línies fonamentals que havien de marcar el futur de la Festa. La idea de l’Ajuntament i la Comissió de Fires era que la fil·loxera fos un element que donés un element distintiu a les Fires, capaç de crear ambient en cercaviles o d’actuar en solitari. Però aquest plantejament es va veure superat per la intenció del nucli impulsor de fer al voltant de la fil·loxera un espectacle representatiu d’un episodi de la història de la vila i donar peu a una “festa” o “dia de la fil·loxera” per Fires, una mica segons el model de la Patum de Berga, que va ser el punt d’arrencada a partir del qual la Festa de la Fil·loxera va crear una identitat pròpia molt definida gràcies a que mai es va deixar de tenir com a referent la història local i que es va tenir molta cura que cada element nou s’integrés de manera coherent amb la festa.

D’aquesta manera, la primera fil·loxera festiva de Sant Sadurní va tenir el seu bateig de foc el 6 de setembre de 1981, en unes matinades. El mateix dia, unes hores més tard, va participar en una de les tradicionals cercaviles de les Fires, al costat d’elements habituals d’aquesta mena d’actes festius: gegants, capgrossos, bastoners, etc.

LA PRIMERA FESTA DE LA FIL·LOXERA

L’any següent, el 1982, sota l’impuls de la gent del Taller i els seus col·laboradors, es va fer la primera edició de l’aleshores anomenat Espectacle de la Fil·loxera, protagonitzat per la fil·loxera, els ceps i el ball de pagesos, dels quals només els dos primers eren elements de foc.

Tot i que tots aquests elements s’han canviat amb els anys, se n’han afegit d’altres com els gegantons, i s’han canviat aspectes com ara les coreografies, els vestits, la pirotècnia o la il·luminació, es pot dir que l’estructura actual de la Festa de la Fil·loxera és molt semblant a la de la primera edició. Les músiques dels tres elements, per exemple, són les mateixes. També la primera edició de la festa ja es va fer a la plaça de l’Església el dia 8 de setembre, i des d’aleshores s’ha fet cada any en aquesta data.

La incorporació de nous elements

Després d’uns anys de continuïtat que van constatar un interès creixent de la gent de Sant Sadurní, els promotors de la iniciativa, que van adoptar el nom de Comissió de la Fil·loxera, van voler aprofitar la celebració, promoguda des de l’Ajuntament, del Centenari de la Fil·loxera i el Cava (1887) per presentar una remodelació de la Festa de la Fil·loxera mitjançant un programa que afectava tots els elements de la festa, les músiques, etc. Per les Fires del 1987 es va presentar el primer resultat d’aquest projecte, que van ser el grup de 30 fil·loxeretes.

Això va suposar un canvi important en el conjunt de les festa, no només per la seva presència a l’espectacle, on fan costat a les aparicions de la fil·loxera grossa, sinó perquè van passar a protagonitzar el primer acte de la Festa, l’Escampada de Fil·loxeretes que es fa el dia 7 a la nit, just després del Castell de Focs de Fires.

L’any 1987 també va ser el d’adopció del nom de Festa de la Fil·loxera. En els anys següents, la renovació i posada al dia de la Festa de la Fil·loxera va continuar el 1989 amb la substitució dels ceps casolans per uns de fibra de vidre, i al 1990 es va fer una nova fil·loxera gran, l’actual.

Al 1992 la celebració va fer un pas molt important amb el naixement de la fil·loxera infantil. Aquell any hi van participar els timbalers, els gegants de Sant Sadurní i dos grups de grallers. El format d’aquesta celebració també va evolucionar amb els anys, amb la presència de grups d’animació o amb les disfresses que es feien els mateixos nens i nenes participants uns dies abans en uns tallers, i finalment es va transformar radicalment amb la incorporació gradual de les versions infantils de tots els elements propis de la fil·loxera: una fil·loxera, un grup de fil·loxeretes, un de ceps, diverses colles de pagesos i també un element propi: les larves.

Pel que fa a la festa gran, el 1993 es van començar a incorporar, un cada any, els gegantons que havien de constituir el grup dels Set Savis de Grècia. Els primers gegants van ser els de Manuel Raventós i Marc Mir, els dos grans personatges del Sant Sadurní dels anys de la fil·loxera, i en les edicions següents s’hi van afegir Antoni Escayola (1995), Francesc Romeu (1996), Modest Casanovas (1997), Pere Rovira (1998) i Rafael Mir, que va completar la sèrie el 1999.

L'Associació Festa de la Fil·loxera

La voluntat dels creadors de la Festa de posar uns fonaments sòlids i estables a mesura que anés entrant nova gent a l’Associació sense alterar l’essència amb què havia nascut la Festa de la Fil·loxera van impulsar la necessitat de constituir-se com a Associació, al juliol de 1995.

Els estatuts defineixen l’Associació Festa de la Fil·loxera com una entitat “sense ànim de lucre, independent i apolítica” amb els objectius de commemorar d’una manera lúdica i festiva el fet històric de la plaga de la fil·loxera a la vila de Sant Sadurní d’Anoia, mantenir el funcionament de la Festa de la Fil·loxera i procurar-ne la seva promoció i fomentar la festa de carrer i de participació dels sadurninencs, tant dels petits com dels grans.

El funcionament de l’Associació, s’estructura en tres òrgans; l’Assemblea General de socis, la Comissió i la Presidència. L’Assemblea General es convoca dos cops l’any, una els dies anteriors a la Festa per a fer els preparatius i distribuir les tasques i una segona cap a l’octubre, en què es fa un balanç del desenvolupament de la darrera edició de la Festa i elegir els membres de la Comissió de la Fil·loxera.

L’Associació Festa de la Fil·loxera és membre de l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya.