La Festa de la Fil·loxera va començar amb un primer animal fantàstic de foc, una fil·loxera gran, i aviat es va veure acompanyada d’altres elements: els pagesos, els ceps, els gegantons… Des de llavors fins avui en dia ha esdevingut la festa més representativa de Sant Sadurní, una celebració que tots els sadurninencs es poden fer seva perquè s’hi agermanen la història, la tradició i la unió del poble.
El naixement de la Festa de la Fil·loxera s’ha de situar en el context de l’impuls que van donar els ajuntaments democràtics de Catalunya a partir del 1979 a la recuperació de les festes i tradicions populars. La redescoberta del carrer com a espai de festa va fer possible que al llarg dels anys vuitanta molts municipis recuperessin festes de carrer i que estrenessin elements de la cultura popular, com gegants, dracs o colles de diables.
El Penedès és una de les comarques catalanes amb més riquesa i varietat d’elements de foc, però a Sant Sadurní, aquesta tradició no hi era. És per això que va sorgir la idea de crear un element de foc que pogués ser representatiu de la vila i es va proposar que fos una fil·loxera, un animal molt vinculat amb la història sadurninenca i que va suposar una novetat en el panorama del bestiari fantàstic català.
La proposta es va posar en marxa quan la Comissió de Fires, organisme responsable de les principals diades festives locals, es va posar en contacte amb El Taller, col·lectiu artístic local. Aquest grup, juntament amb diversos voluntaris, no només van construir la fil·loxera sinó que van plantejar algunes de les línies fonamentals que marcarien el futur de la Festa. En un primer moment, la idea de l’Ajuntament i la Comissió de Fires era fer de la fil·loxera un element distintiu, capaç de crear ambient en cercaviles o d’actuar en solitari, però aquest plantejament va veure’s superat per la intenció d’impulsar un espectacle que representés un episodi de la història de la vila, donant peu a una “festa” o “dia de la fil·loxera”. Aquest va ser el punt d’arrencada a partir del qual la Festa de la Fil·loxera va crear una identitat pròpia molt definida tenint de referent la història local i trobant la coherència a cada element nou que s’integrava a la Festa.
D’aquesta manera, la primera fil·loxera festiva de Sant Sadurní va debutar-se el 6 de setembre de 1981 en unes matinades. El mateix dia, unes hores més tard, va participar en una de les tradicionals cercaviles de les Fires acompanyada dels elements habituals: gegants, capgrossos i bastoners entre d’altres.
L’any següent, el 1982, sota l’impuls de la gent del Taller i els seus col·laboradors, es va fer la primera edició de l’aleshores anomenat Espectacle de la Fil·loxera, protagonitzat per la fil·loxera, els ceps i el ball de pagesos, dels quals només els dos primers eren elements de foc.
Tot i que al llarg dels anys s’han fet elements nous, se n’han afegit d’altres i s’han canviat aspectes com les coreografies, vestits, pirotècnia o il·luminació, l’estructura actual de la Festa de la Fil·loxera és molt semblant a la de la primera edició. De fet, les músiques dels tres elements són les mateixes, i la primera edició de la festa ja es va fer a la plaça de l’Església el dia 8 de setembre, fet que ha perdurat fins avui en dia.
Amb el pas dels anys la festa va rebre un interès creixent de la gent de Sant Sadurní. Els promotors de la iniciativa, que van adoptar el nom de la Comissió de la Fil·loxera, van presentar a l’Ajuntament, institució promotora, una remodelació de la Festa de la Fil·loxera per celebrar el centenari el 1887 de l’insecte fil·loxera i del cava.
A les Fires del 1987 es va presentar el primer resultat d’aquest projecte, el grup de 30 fil·loxeretes. Això va suposar un canvi important en el conjunt de la festa, no només per la seva presència a l’espectacle on fan costat a les aparicions de la fil·loxera gran, sinó perquè van passar a protagonitzar el primer acte de la Festa, l’Escampada de Fil·loxeretes que es fa el dia 7 a la nit, just després del Castell de Focs de Fires. Aquell any també es va adoptar el nom de Festa de la Fil·loxera.
Durant els següents anys es van anar renovant i afegint elements. El 1989 es van substituir els ceps casolans per uns de fibra de vidre, i el 1990 es va construir una nova fil·loxera gran, l’actual.
El 1992 va néixer la celebració de la fil·loxera infantil, un pas molt important per la Festa. Aquell any hi van participar timbalers, gegants de Sant Sadurní i dos grups de gralles. El format de la festa infantil va anar evolucionant amb la presència de grups d’animació o disfresses que es feien els mateixos infants dies abans de Fires. Finalment, la celebració es va transformar en una versió infantil de tots els elements propis de la fil·loxera: una fil·loxera gran, un grup de fil·loxeretes, un de ceps, diverses colles de pagesos i un element propi infantil, les larves.
Pel que fa a la Festa adulta, a partir del 1993, any rere any, es van anar incorporant els gegantons que havien de constituir el grup dels Set Savis de Grècia. Els primers en construir-se van ser Manuel Raventós i Marc Mir, els dos grans personatges del Sant Sadurní del segle XIX, anys de la fil·loxera. En les següents edicions s’hi van afegir Antoni Escayola (1995), Francesc Romeu (1996), Modest Casanovas (1997), Pere Rovira (1998) i Rafael Mir, que va completar la sèrie el 1999.
El juliol de 1995 es va constituir l’Associació Festa de la Fil·loxera, voluntat dels creadors de la Festa per posar fonaments sòlids i estables a mesura que augmentava el nombre de participants mantenint l’essència de la Festa.
Els estatuts defineixen l’Associació Festa de la Fil·loxera com una entitat “sense ànim de lucre, independent i apolítica” amb els objectius de commemorar d’una manera lúdica i festiva el fet històric de la plaga de la fil·loxera a la vila de Sant Sadurní d’Anoia, mantenir el funcionament de la Festa de la Fil·loxera, procurar-ne la promoció i fomentar la festa de carrer i de participació dels sadurninencs, tant dels petits com dels grans.
El funcionament de l’Associació s’estructura en tres òrgans: l’Assemblea General de socis, la Comissió i la Presidència. L’assemblea General es convoca dos cops l’any, una és dies anteriors a la Festa per enllestir els preparatius i distribuir les tasques, i l’altra és passades Fires per fer un balanç del desenvolupament de la farrera edició i escollir els membres de la Comissió de la Fil·loxera.
L’Associació Festa de la Fil·loxera és membre de l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya.
