El naixement de la Festa de la Fil·loxera s’ha de situar en el context de l’impuls que, a partir del 1979, els ajuntaments democràtics de Catalunya van donar a la recuperació de les festes i tradicions populars. La redescoberta del carrer com a espai de festa va fer possible que al llarg dels anys vuitanta molts municipis recuperessin festes de carrer com el Carnaval o que estrenessin gegants, dracs i colles de diables, entre altres elements de la cultura popular.
Un altre aspecte a tenir present és la tradició de les festes de foc, com els diables o els dracs, arreu del Penedès, una de les comarques catalanes on hi ha més riquesa i varietat d’aquests elements. A Sant Sadurní aquesta tradició no hi era, però això tampoc va suposar un problema, ja que va permetre que hi naixés i es consolidés una celebració al voltant d’un esdeveniment històric, la plaga de la fil·loxera, que, en néixer des de zero, es va poder desenvolupar lliurement sense cap mena de condicionant.
En aquest mar va sorgir a Sant Sadurní la idea de crear un element de foc que pogués ser representatiu de la vila, i es va proposar que aquest animal fos una fil·loxera. Era una novetat exclusiva en el panorama del bestiari fantàstic català, i a més un animal molt vinculat amb la història de Sant Sadurní d’Anoia, si bé en aquells moments la mateixa existència de la fil·loxera i del que havia suposat per Sant Sadurní eren poc conegudes per les noves generacions.
La proposta es posar en marxa quan la Comissió de Fires, l’organisme responsable de les principals diades festives locals, les Fires i Festes que es fan a començament de setembre, va posar-se en contacte amb el col·lectiu artístic local El Taller. Aquest va ser el grup de gent que, amb l’aportació de diversos voluntaris, no només va construir la fil·loxera, sinó que des del primer any va plantejar algunes de les línies fonamentals que havien de marcar el futur de la Festa. La idea de l’Ajuntament i la Comissió de Fires era que la fil·loxera fos un element que donés un element distintiu a les Fires, capaç de crear ambient en cercaviles o d’actuar en solitari. Però aquest plantejament es va veure superat per la intenció del nucli impulsor de fer al voltant de la fil·loxera un espectacle representatiu d’un episodi de la història de la vila i donar peu a una “festa” o “dia de la fil·loxera” per Fires, una mica segons el model de la Patum de Berga, que va ser el punt d’arrencada a partir del qual la Festa de la Fil·loxera va crear una identitat pròpia molt definida gràcies a que mai es va deixar de tenir com a referent la història local i que es va tenir molta cura que cada element nou s’integrés de manera coherent amb la festa.
D’aquesta manera, la primera fil·loxera festiva de Sant Sadurní va tenir el seu bateig de foc el 6 de setembre de 1981, en unes matinades. El mateix dia, unes hores més tard, va participar en una de les tradicionals cercaviles de les Fires, al costat d’elements habituals d’aquesta mena d’actes festius: gegants, capgrossos, bastoners, etc.