Amb el pas dels anys la festa va rebre un interès creixent de la gent de Sant Sadurní. Els promotors de la iniciativa, que van adoptar el nom de la Comissió de la Fil·loxera, van presentar a l’Ajuntament, institució promotora, una remodelació de la Festa de la Fil·loxera per celebrar el centenari el 1887 de l’insecte fil·loxera i del cava.
A les Fires del 1987 es va presentar el primer resultat d’aquest projecte, el grup de 30 fil·loxeretes. Això va suposar un canvi important en el conjunt de la festa, no només per la seva presència a l’espectacle on fan costat a les aparicions de la fil·loxera gran, sinó perquè van passar a protagonitzar el primer acte de la Festa, l’Escampada de Fil·loxeretes que es fa el dia 7 a la nit, just després del Castell de Focs de Fires. Aquell any també es va adoptar el nom de Festa de la Fil·loxera.
Durant els següents anys es van anar renovant i afegint elements. El 1989 es van substituir els ceps casolans per uns de fibra de vidre, i el 1990 es va construir una nova fil·loxera gran, l’actual.
El 1992 va néixer la celebració de la fil·loxera infantil, un pas molt important per la Festa. Aquell any hi van participar timbalers, gegants de Sant Sadurní i dos grups de gralles. El format de la festa infantil va anar evolucionant amb la presència de grups d’animació o disfresses que es feien els mateixos infants dies abans de Fires. Finalment, la celebració es va transformar en una versió infantil de tots els elements propis de la fil·loxera: una fil·loxera gran, un grup de fil·loxeretes, un de ceps, diverses colles de pagesos i un element propi infantil, les larves.
Pel que fa a la Festa adulta, a partir del 1993, any rere any, es van anar incorporant els gegantons que havien de constituir el grup dels Set Savis de Grècia. Els primers en construir-se van ser Manuel Raventós i Marc Mir, els dos grans personatges del Sant Sadurní del segle XIX, anys de la fil·loxera. En les següents edicions s’hi van afegir Antoni Escayola (1995), Francesc Romeu (1996), Modest Casanovas (1997), Pere Rovira (1998) i Rafael Mir, que va completar la sèrie el 1999.