Menu
És l’element central de la Festa i, com a tal, la peça de bestiari popular més representativa de la nostra vila. La figura constitueix una reproducció gegant de l’insecte en la seva fase alada i simbolitza «el mal», el perdedor de la lluita enfront els pagesos.
Estrenada a les Fires i Festes de 1981, la seva primera versió va ser construïda pel col·lectiu el taller,
una figura feta amb una estructura de ferro, recoberta de malla de galliner i acabada amb pasta de paper al cos i roba a la cua.Originàriament era subjectada a pes per tres portadors situats a l’interior del cos. Posteriorment s’hi incorporarien les potes amb rodes de goma.
L’actual bèstia alada, de caràcter més realista, va ser incorporada l’any de la desena edició i s’ha mantingut fins a l’actualitat. Construïda per l’artesà Amadeu Ferré amb fibra de vidre, amb les quatre ales esteses arriba als 5 metres d’amplada, per 7 metres de llargada i 2,5 d’alçada. Tot i els 305 quilos de pes i l’esmentat volum, la Fil·loxera gaudeix d’especial mobilitat gràcies a les habilitats dels seus tres experimentats portadors. Les seves aparicions es caracteritzen pel ritme de tabals i caixes que du el mateix nom.
Sovint s’ha dit que «Els pagesos són el motiu de la festa». El ball pagesos representa la població, que va patir i posteriorment combatre amb gran esforç la plaga de la fil·loxera. Les fesomies dels pagesos van ser creades a partir de rostres anònims de fotografies antigues de pagesos de l’època.
Els primers anys, aquest ball l’interpretaven persones amb indumentàries pròpies de la pagesia tradicional –pantalons de vellut o faldilles florejades, camisa blanca, espardenyes, barret de palla, a més d’una sulfatadora o un cistell. Anys més tard, el 2001, es va remodelar aquest element amb la construcció d’uns capgrossos de cartró pedra a càrrec de l’artesana Montse Mateu i uns nous vestits dissenyats per Cristina Güell i elaborats per un equip de col·laboradores de la Festa.
Actualment, són 12 figures, cadascuna de les quals pesa entre 5 i 6 kg. El seu ball, format en rotllana, és acompanyat per la peça que porta el seu nom i que va ser composta per a gralla a càrrec de Jaume Esteva l’any 1982, però que en l’actualitat ha estat arranjada per al conjunt instrumental de l’orquestrina.
Les fil·loxeretes han estat un emblema de la consolidació de la Festa a la vila, tant per la implicació del consistori en el projecte, com per l’augment dels participants que el nou bestiari requeria. Les 30 fil·loxeretes s’apoderen dels carrers els dies 7 i 8 es són el símbol de la rapidesa i virulència amb què es va reproduir la plaga.
La seva primera aparició va ser l’any 1987, en motiu del centenari de l’arribada de la plaga a Sant Sadurní. A més, sovint s’ha recorregut a l’argument que són 30 elements en referència als dies del mes de setembre, més de la Festa i de la verema.
Dissenyades per Dolors Sans en col·laboració amb la Comissió, les fil·loxeretes són fetes de fibra de vidre al cos i de ferro a les ales. Les seves dimensions són d’1,5 metres d’alçada i el pes ronda els 13kg. Aquestes peces són mogudes per un únic portador i, si bé inicialment duien tres punts de foc –dos a les antenes i un a la cua –, actualment conserven únicament els dos de les antenes. Així com la seva germana gran, les fil·loxeretes també es mouen al ritme de tabals i caixes, caracteritzat , sobretot, per la composició L’atac.
Els ceps van ser la llavor del conflicte entre els pagesos i la fil·loxera; mentre uns en desitjaven el fruit, l’altra en depredava la saba. Els 14 capgrossos actuals representen la part superior de l’arbust, la que dona el fruit, i són guarnits amb redoltes tendres collides el mateix dia.
La primera edició de la Festa el 1982 ja incloïa l’aparició dels ceps amb 7 exemplars. Anys més tard, el 1989, aquests elements de pasta de paper van ser redissenyats per Dolors Sans i prendrien la seva forma actual, més realista. Els seus portadors van vestits amb tons terrosos i pàmpols estampats. Tot i els seus 6 kg de pes i 1 metre d’alçada, cada cep balla guiat per un acompanyant. Els 14 elements disposen de 3 punts de foc a l’extrem de les seves sarments.
Cal afegir que a partir de 2009 el bestiari fou millorat i la visibilitat dels portadors augmentà. Tot i així es decidí mantenir la figura de l’acompanyant, ja arrelada a la festa. A les seves dues aparicions els ceps es mouen al compàs de la música de banda, composta per Antoni Torelló i Casanovas, titulada Ball de ceps, i que convida els assistents a incorporar-se de manera espontània a sumar-se a tumult de la plaça.
Propietaris i pagesos van viure de forma diferent, i fins i tot enfrontada, les conseqüències de la fil·loxera. És per això que des d’un bon principi es va tenir clar que la Festa havia de diferenciar la majoritària població pagesa dels principals propietaris i intel·lectuals que van conduir la lluita contra la plaga: “Els set savis de Grècia”.
Aquests personatges ja havien estat anomenats així per diversos contemporanis seus tot i que és sabut que a les seves reunions a Can Guineu solien assistir-hi entre sis i deu persones. Malgrat el debat que suscità l’elecció dels set personatges concrets, finalment s’optà pels set que eren citats a un llibre de Pelegrí Torelló, secretari municipal de l’època: Rafael i Marc Mir, Manuel Raventós, Francisco Romeu, Pere Rovira de la Foradada, Modest Casanovas i Antoni Escayola.
Els set savis de Grècia van ser incorporats a la Festa entre 1993 i 1999, un personatge per any. Construïts per Montse Mateu, Mercè Gost, Mercè Beneit, els rostres dels gegantons van ser dissenyats a partir de la fesomia real dels personatges. Tot ells estan compostos de cartró pedra, fan 2,5 metres d’alçària i pesen entre els 20kg i els 30kg. Els set gegantons ballen al ritme del valset que porta el seu nom i que és obra de Joan Garrobé.
De la fil·loxera infantil també se n’han fet dues versions. Després que el primer any es fes una cercavila amb els gegants, grups de grallers i la colla de Timbalers com a protagonistes, l’any 1993 es va estrenar una primera fil·loxera infantil, feta pels nens que van participar en un esplai d’estiu. Aquesta primera fil·loxera també es va haver de renovar amb el pas dels anys, i així el 1998 es va fer una segona versió, en fibra de vidre. Els seus constructors van ser Jep Bargalló i Yolanda Márquez. Les seves dimensions són de 3 m de llarg, 2 m d’ample i 1,70 m d’alçada, i el pes és de 63,5 kg, i porta dos punts de foc a les banyes i un a la cua. Es desplaça sobre quatre rodes, i el nombre de portadors és indeterminat, segons la canalla que vulgui o hi càpiga a dins en cada moment.
Són catorze figures senceres d’una fil·loxera, que es porten com un capgros. Fan aproximadament mig metre de llarg i porten dos punts de foc a les banyes. Van ser construïdes per Amadeu Farré i es van incorporar a la festa l’any 2002.
Són deu capgrossos de fibra de vidre fets per Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca. A diferència dels ceps grans, la part del davant de la figura té forma de rostre humà, amb boca, nas i ulls, i les branques dels ceps estan molt treballades amb fibra de vidre. A les branques tenen tres punts de foc. Es van estrenar l’any 2005.
Els pagesos infantils no estan representats per figures, i es tracta de rotllanes de nens i nenes vestits de pagesos.
Alguns anys es van fer servir uns capgrossos de pasta de paper fets en un taller sota la direcció de la Montse Mateu, però posteriorment per raons de comoditat, i també degut al caràcter molt variable dels pagesos que cada any participen en els assaigs i, per tant, tenen el dret a participar en la festa, es va decidir prescindir d’aquestes figures.
Pel que fa a peces, les larves són l’element més distintiu de la festa infantil, ja que no hi ha equivalent a la festa gran. Estan pensades per als més menuts, que ja volen participar en la festa però que lògicament no poden fer-ho amb cap element de foc. Malgrat el nom de larves, són una versió lliure de la primera fase de l’insecte, ja que disposa d’ales. Pel que fa a la tipologia del bestiari festiu, correspondria als cavallets, ja que el portador es posa al mig, i aguanta la figura amb unes cintes que li pengen de les espatlles. Són dotze figures de fibra de vidre fetes per Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca, i es va estrenar l’any 2008. Ballen una música composta per Anna Roig, que també és l’autora de la coreografia.
L’any 2007 es va possar en marxa el projecte de disposar d’una colla pròpia de músics infantils, formades per alumnes de les escoles de música que hi ha a la vila.
L’Orquestrina Infantil complementa l’aportació musical que de fa anys fan la colla de timbalers infantils que participa en la festa de la Fil·loxera infantil.
