La plaga

Des del moment en què les vinyes franceses es van veure afectades, els propietaris que estaven més alerta de les novetats en els conreus ja es preocuparen per cercar una solució. L'historiador Josep Iglésies va fer una descripció minuciosa de com la fil·loxera avançava superant sistemes de defensa com productes químics i inundacions de vinyes, que van demostrar ser ineficaços. Així s'anà perfilant com a solució el que havia de resultar una experiència forçosament traumàtica; arrencar totes les vinyes i plantar-les de nou amb ceps immunes a l'insecte. Això implicava no només un intens treball sobre la vinya per arrencar els ceps malalts o ja morts i plantar-ne de nous, sinó també anys sense collites fins que les noves vinyes donessin fruit.

L'octubre de 1893 un dels principals propietaris sadurninencs, Marc Mir, escrivia a la revista "La Producció Nacional" que "entristeix pensar com passaran l'hivern els que viuen de la viticultura, amb l'escàs producte de la terra i encara venut a preus excessivament irrisoris. I pensar que aquest és l'últim any de veremar per a molts. I és que la fil·loxera no va venir sola. Des de 1889 altres malalties afectaven la vinya (míldiu, cochylis...). A finals de 1893 es considerà del tot perduda la vinya al Penedès. La solució per a un centenar de famílies del poble (sobre una població de 3.219 habitants el 1888) va ser emigrar cap a les ciutats fabrils de les rodalies de Barcelona o alguns cap a llocs més allunyats, com Amèrica. Una dada molt significativa és el descens de les xifres de casaments i naixements a Sant Sadurní en aquests anys. El mateix Marc Mir explica que un dia va demanar a uns pagesos un got de vi per fer passar la set. La resposta de la masovera fou contundent "si fa més de dos anys que ni d'agre en podem beure".

La part més conflictiva de la crisi de la fil·loxera es centra en el que es coneix com la qüestió rabassaire. La font del conflicte era la disputa entre rabassers i propietaris sobre la durada del contracte i la possibilitat de revisar-ne les condicions. El contracte tradicional de rabassa que hi havia en les plantacions de vinya donava el contracte com a vàlid mentre una tercera part de la vinya produís. En la pràctica, el de rabassa morta era un contracte indefinit, perquè tècniques agrícoles tradicionals com els colgats o els capficats permetien renovar els ceps que morien sense alterar l'essència del contracte, i això beneficiava tant el propietari com al pagès, ja que evitava que les vinyes es fessin menys productives a mesura que anaven morin els ceps. La prosperitat agrícola del segle XIX i sobre tot el període justament previ a la fil·loxera apagà en gran part el conflicte, però esclatà com mai fins aleshores amb l'arribada de la fil·loxera. Amb ella moriren les vinyes i teòricament donà per acabats tots els contractes. La forma que s'adoptaria en el futur des que s'inicià la replantació seria la conversió de l'antiga rabassa per parceria a llarg termini o arrendament, accentuant la precarietat de l'ús de la terra per part del pagès.

En paraules d'Emili Giralt, "la fil·loxera assenyala la fi de la rabassa històrica". Els pagesos eren conscients d'aquests canvis i en alguns casos s'hi revoltaren. Una nota de la revista "La Renaixensa" del corresponsal a Sant Sadurní del 12 de juny de 1892 feia referència als "fets vandàlics semblants als que per desgràcia es van repetint amb massa freqüència en aquesta comarca. No passa setmana que no hagi de donar compte de tales d'arbres o ceps". El dia 28 de juliol el mateix corresponsal es referia a dos petards tirats a la casa de l'alcalde de Sant Pere de Riudebitlles amb la frase "El període de la dinamita sembla que ha arribat el Penedès". Notícies semblants s'aniran donant durant 1892 i 1893, anys en què la conflictivitat va ser més intensa, fins que progressivament el conflicte quedà de nou tapat per les tasques de la replantació, com abans de la crisi ho havia estat per la prosperitat del sector de la viticultura. El 1893, per exemple, va ser l'únic any d'aquest període en què els republicans federals, el sector polític més proper als interessos dels rabassaires, van guanyar les eleccions municipals a Sant Sadurní i aconseguiren l'elecció d'un alcalde federal, Antoni Tarrida. Posteriorment, ja a la dècada del 1930 i en plena Segona República, la qüestió rabassaire tornaria a ser notícia de primera plana amb la Llei de Contractes de Conreu.

La tasca de la replantació de la vinya no va ser senzilla, ni després de convèncer de la necessitat d'aquesta tasca llarga, laboriosa i poc productiva a la curta. Les noves vinyes s'havien de plantar amb ceps diferents als existents fins aleshores, i per obtenir el mateix producte final calia fer aprendre una pràctica agrícola nova; l'empelt. A més, calia determinar les varietats que s'acabarien adaptant a la terra del Penedès o que interessava més produir. Tots els problemes es van anar solucionant, i en part gràcies a l'ajut de la maquinària els camps, erms del 1895 ja donaven fruits al 1900. La nova vinya era una mica diferent; es va plantar només a les zones adequades –es va reduir l'extensió de la vinya en relació a l'expansió exagerada que va viure el sector quan la crisi era instal·lada a França i el vi tenia una sortida fàcil al mercat–, es va intensificar i generalitzar l'ús de l'arada, es feren servir més els adobs, es seleccionaren les varietats (abans de la fil·loxera se'n conreaven més de 30 de diferents) i es van adoptar nous tractaments contra les malures. El resultat de tot això va ser prou positiu, i els rendiments es van multiplicar.

  • patrocinadors

    Logo montserrat fondo vermell Finques pardas Transports plazas 2 Banner recaredo Logo coral transports
  • patrocinadors

    Banner recaredo Logo coral transports
  • Col·laboradors i associats

    Tripijocs Logo lecegui Mon del cava Piccarolo Farmacia anna ferrer Anunci filo
  • Col·laboradors i associats

    Cal miquelo Logo llopart cava des de 1887   web copia Autoescola cal mir Vilomara associats Captura de pantalla 2016 06 02 a les 22.34.27 Taps de suro
  • Col·laboradors i associats

    Cl nica dental medina 2 Infersa 2 Gr fiques mateu 2 Captura de pantalla 2016 06 02 a les 22.38.19 Cristina viladoms 2 Captura de pantalla 2016 06 01 a les 19.55.26
  • Col·laboradors i associats

    Captura de pantalla 2016 06 01 a les 21.22.44 Identificador smp Logo ssaps Captura de pantalla 2016 06 02 a les 22.46.47 Logo im 10 Captura de pantalla 2016 06 02 a les 22.40.11
  • Col·laboradors i associats

    Captura de pantalla 2016 06 01 a les 21.20.44 Img 1686 La foto L expres La perla Captura de pantalla 2013 08 26 a las 09.56.20
  • Col·laboradors i associats

    Canalets 2 copia Gravotecnic Logotip 2 dolors munne Simon coll  ptica sant sadurn Agusti torello
  • Col·laboradors i associats

    Pintures pened s Muni Mirambell Atroca Calferuok Jepi
  • Col·laboradors i associats

    Carafi4ok Rubio julve Arseni La botiga del xavi mascotes Perruqueri llis o ris Bar david
  • Col·laboradors i associats

    Web en construcio Logo Decavi 2 Logo Captura de pantalla 2016 06 01 a les 19.42.41 Captura de pantalla 2016 06 01 a les 19.44.30
  • Col·laboradors i associats

    Captura de pantalla 2016 06 02 a les 22.53.40 Esports sol   anunci quadrat Captura de pantalla 2016 06 01 a les 19.46.21 Captura de pantalla 2016 06 01 a les 19.32.43
El nostre butlletí

Vols mantenir el contacte amb nosaltres?
Subscriu-te al nostre butlletí i t'enviarem periòdicament aquella informació que considerem important.

Propers events
El programa de la festa
Large captura de pantalla 2016 06 04 a les 12.48.51